Una Universitat per la Cultura i la Identitat

Una Universitat per la Cultura i la Identitat

GESTIÓ CULTURAL I PATRIMONIAL

El passat dia 18 de desembre de 2017, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València acordava concedir la Medalla al Mèrit de les Belles Arts al projecte LA NAU que coordina i exerceix l’activitat cultural i patrimonial de la Universitat de València. L’escrit afirma que es concedeix “per l’elevat nivell de les seues propostes, en les quals queden reflectides d’una manera notable i destacada, la pluralitat, la llibertat i la transmissió del coneixement, en l’àmbit de les arts, les ciències i les humanitats; conformant l’edifici de l’antiga Universitat-Estudi General -en què es va fundar esta Reial Acadèmia l’any 1768- com un imprescindible espai cultural, a l’abast de tots els valencians”. Aquest reconeixement, i altres rebuts en anys recents, permeten pensar que la Universitat de València realitza amb encert la seua funció cultural i ens estimula a renovar constantment el nostre compromís de mediació amb la societat.

En aquest sentit, és necessari recordar una vegada més les normes que fonamenten la missió cultural de la Universitat. En primer lloc, la LOM-LOU que en l’article 1 assenyala clarament que “són funcions de la Universitat al servei de la societat: a) la creació, desenvolupament, transmissió i crítica de la ciència, de la tècnica i de la cultura, b) la preparació per a l’exercici d’activitats professionals que exigesquen l’aplicació de coneixements i mètodes científics i per a la creació artística, c) la difusió, la valoració i la transferència del coneixement al servei de la cultura, de la qualitat de la vida, i del desenvolupament econòmic, d) la difusió del coneixement i la cultura a través de l’extensió universitària i la formació al llarg de tota la vida,”

En segon lloc, ens concerneix la legislació tant estatal com autonòmica sobre patrimoni cultural, no sols perquè la Universitat de València és en si mateixa un bé patrimonial de la societat valenciana, sinó de manera molt més concreta per la rellevància del nostre patrimoni (“béns mobles i immobles de valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic, tècnic o de qualsevol altra naturalesa cultural”: art. 12, Estatuts UV) . En especial, la Universitat de València compta amb més de 30 col·leccions científiques que estan començant a posar-se en valor en els anys recents, si bé en aquest àmbit encara queda una gran tasca per fer i que el nostre programa proposa.

En tercer lloc, les activitats culturals queden regulades també en els Estatuts de la Universitat de València, on s’apel·la a més als valors que han de presidir la seua actuació (art. 3 i 5). Però, així mateix, la programació cultural de la Universitat de València ha de tindre en compte la seua història, començant pel seu gran llegat des del segle XVI, perquè ja en 1517 i 1518 es van realitzar reformes per a incloure activitats centrades a mostrar a la societat els coneixements i competències del professorat i l’alumnat.

En quina direcció volem avançar?

Per a desenvolupar la missió cultural de la Universitat de València cal posar en valor el conjunt del patrimoni cultural i mantindre un programa de gestió cultural i patrimonial de reconegut prestigi.

Amb quines mesures assolirem aquest avanç?

Accions

  • Arrancar en 2018 (Any del Patrimoni Cultural a Europa) amb un programa renovat de posada en valor del nostre patrimoni: exercici de l’activitat del Museu de la Universitat de València d’Història Natural; potenciació de les col·leccions d’Història de la Ciència i de la Medicina del llegat López Piñero; posada en valor del patrimoni bibliogràfic per mitjà d’un programa d’exposicions de gabinet per a la Sala Duc de Calàbria; ordenació i posada en valor de la col·lecció de caràcter pedagògic i d’història de l’educació i dels diferents fons que la constitueixen; conversió de l’actual Centre Cultural La Nau en nou Museu, incorporant la Sala de Bigues com a espai expositiu permanent del patrimoni arqueològic i centre d’interpretació de la Nau.
  • Aprovar un Pla Estratègic sobre Patrimoni Cultural, en col·laboració amb les denominades universitats històriques i, en especial, amb les universitats de la Xarxa Vives.
  • Promoure la creació de l’Institut de Patrimoni de la Universitat de València, en col·laboració amb totes les àrees de coneixement implicades en ensenyança i investigació sobre el patrimoni així com amb les institucions públiques.
  • Treballar perquè el projecte cultural la Nau obtinga un segell d’excel·lència que servesca alhora per a dinamitzar l’organització interna i per a obtindre el reconeixement extern, com a compromisos de la Universitat amb la societat.

Accions

  • Mantindre i potenciar el programa ExpoNau, tant de producció pròpia com en col·laboració amb altres entitats socioculturals.
  • Continuar cooperant amb centres, instituts i serveis de la Universitat per a commemorar aniversaris de creació dels mateixos i convertir estos esdeveniments en plataformes per a la reflexió sobre les línies estratègiques de futur.
  • Celebrar en 2019, el 20 aniversari de l’obertura de la NAU com a gran equipament cultural de la Universitat de València i realitzar una reflexió col·lectiva sobre la funció cultural de la Universitat.
  • Col·laborar amb el Palau de Cerveró, el Jardí Botánic, el Col.legi Major Rector Peset i els centres de la Universitat en la realització de programes expositius i culturals específics dels mateixos.
  • Potenciar un programa específic d’activitats culturals complementàries (tallers, conferències, performances, taules redones, visites guiades, …) que es derive de la programació permanent d’exposicions temporals i que servesca per a reflexionar sobre els objectius i continguts de cada projecte expositiu.

Accions

  • Actualitzar les pautes de funcionament per a potenciar les Aules de música, teatre i arts escèniques, poesia, lectura i cinema.
  • Continuar la línia participativa i cooperativa en la programació de les Serenates i Nits de cinema.
  • Recuperar la implicació de la Universitat de València en el festival Ensems, junt amb la Generalitat Valenciana.
  • Mantindre i potenciar els reeixits programes i festivals internacionals: Escena Erasmus, La Cabina i Photon Festival, adoptant a partir d’ells un projecte d’internacionalització.
  • Consolidar els projectes musicals i de dansa llocs en marxa en l’últim any.

Accions

  • Prestar atenció als desafiaments socials i ambientals que enfronta la nostra societat: futur de l’ocupació, envelliment demogràfic, canvi climàtic, són tres bons exemples del que es proposa. Per a això es desenvoluparan cicles coordinats i específics.
  • Continuar el procés de desenvolupament i millora de l’Escola Europea de Pensament Lluis Vives: assumptes i temes en la frontera del coneixement, amb projecció política i dimensió internacional, en especial, la reflexió sobre el futur d’Europa.
  • Col·laborar amb càtedres de debat i pensament de la Universitat de València, com la càtedra Josep Lluís Blasco, la càtedra de la Memòria Històrica i Democràtica, la càtedra UNESCO i la d’Economia Feminista, entre altres.
  • Continuar amb Claustre Obert, que s’ha desenvolupat durant 6 anys amb el diari El País i en l’actualitat amb el diari Levante o Fòrum de Debats, amb conferències setmanals i especialment en alguns moments i davant d’alguns esdeveniments importants per a la societat valenciana.
  • Desenvolupar cicles de conferències i activitats amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, vinculats a escriptors i escriptores de l’any.
  • Realitzar presentacions de llibres i números monogràfics de revistes d’especial interés per a la comunitat universitària i per la societat valenciana, en general.
  • Col·laborar amb altres entitats (Generalitat Valenciana, Conselleria de Transparència, Fundació Cañada Blanch, IAM, etc.) en l’organització d’aquest tipus d’esdeveniments.

Accions

  • Nau social, destinat a realitzar tallers i seminaris amb grups socials vulnerables.
  • Emergents, destinat a grups de persones jóvens que actuen en els barris de l’àrea metropolitana i necessiten visibilitat
  • Art i Ment, destinat a cooperar amb grups vulnerables en el descobriment d’oportunitats vitals a través de l’art.

Accions

  • Crear el Cultural Passport, com a document que acreditarà la participació i creació cultural, amb una triple funció: a) reconeixement acadèmic de crèdits de participació, b) obtenció d’avantatges per assistència a equipaments, espectacles i activitats amb què es mantinga un conveni (especialment, per mitjà d’un acord amb la Conselleria amb competències en Cultura) i c) atorgar un reconeixement formal a la participació en el conjunt d’activitats incloses en aquest programa per mitjà d’un currículum cultural complementari.
  • Posar en marxa una programació regular i sistemàtica de tallers i cursos de formació en diferents àmbits artístics i culturals, per a atendre demandes de la comunitat universitària i de la societat.

Accions

  • Treballar en col·laboració amb altres serveis de la Universitat de València per a fer un salt qualitatiu i fer arribar la cultura a la societat a través d’internet.
  • Desenvolupar una estratègia comunicativa i participativa en xarxes socials.
  • Potenciar la presència dels nostres continguts en repositoris (RODERIC) i plataformes digitals (WIKIPEDIA, etc.)

Accions

  • Fomentar la creació cultural, des d’una perspectiva innovadora i crítica, col·laborativa i oberta, per mitjà del model de Social·Lab. Aquest laboratori es posarà en funcionament per mitjà de la col·laboració amb diverses institucions i en especial amb la Generalitat Valenciana.

Accions

  • Proposar la coordinació amb les facultats i instituts i altres centres de la Universitat en l’organització de les activitats culturals: itinerància d’exposicions, celebració d’esdeveniments i conferències (com es fa ara amb Art Públic).
  • Oferir més places de pràctiques en La Nau i en els centres culturals de la Universitat de València.
  • Introduir dinàmiques de creació cultural, d’anàlisi d’audiències i de gestió cultural, en un projecte conjunt entre titulacions i Centre Cultural La Nau.

LES PUBLICACIONS

El futur de l’edició universitària estarà molt lligat als segells de qualitat, que s’han introduït recentment per mitjà de la convocatòria d’institucions acreditadores. La Universitat de València ja ha aconseguit dos dels 29 segells atorgats en la primera avaluació, sent, junt amb la Universitat de Barcelona, les úniques de la Xarxa Vives amb dos segells, i s’han presentat tres col·leccions més. Aquesta política de qualitat té important impacte en la línia editorial a desenvolupar, però al mateix temps no han de descuidar-se altres línies d’actuació que ja s’han implantat i el manteniment i millora de la qual resulten necessaris.

En quina direcció volem avançar?

Impulsar la digitalització, la qualitat i la internacionalització de les nostres publicacions.

Amb quines mesures assolirem aquest avanç?

Accions

  • Potenciar la presència en format digital, les col·leccions en obert i la participació en el moviment OPEN internacional (Open Monograph Press) per a la docència i la investigació.
  • Potenciar les plataformes de llibres digitals, tant la destinada a la venda nacional i internacional com la dirigida al préstec d’ebooks als usuaris de la Universitat.
  • Potenciar la línia de publicació digital (amb formats epub o pdf) , continuant amb la línia de publicacions en paper d’aquells llibres seleccionats per la seua qualitat. És important tindre un bon nombre de llibres vius en el catàleg, ja que anima als distribuïdors a continuar amb la venda i distribució dels nostres fons.
  • Realitzar tirades curtes en paper i, en tots els casos, també en format digital.

Accions

  • Incrementar les vendes internacionals, sobretot a Hispanoamèrica, a través de diverses plataformes i potenciar la impressió sota demanda.

Accions

  • Seguir amb la línia d’aconseguir segells de qualitat per a les nostres col·leccions.
  • Impulsar als que dirigeixen les col·leccions a implementar indicadors de qualitat. Per a això és important que aquelles col·leccions que actualment no tenen direcció ni consell editorial disposen d’ells.
  • Posar en marxa un pla específic perquè els que dirigeixen les revistes incorporen els paràmetres demandats per a obtindre el segell d’excel·lència de FECYT.
  • Mantindre la unitat entre el Servei de Publicacions i la Llibreria, com la millor forma de donar a conéixer i vendre les nostres publicacions, sobretot les pensades per a la docència.
  • Procurar que el servei siga autosuficient econòmicament, aproximant els ingressos per vendes més les subvencions obtingudes per col·laboracions externes a través de convenis, al pressupost real.
  • Realitzar un estudi de càrregues del servei que permeta dotar-lo dels recursos necessaris per a fer front a la seua comesa.

LES BIBLIOTEQUES

Per les seues dimensions, per la diversitat de funcions que realitza i per la diversitat d’usuaris que atén, sens dubte, el servei de Biblioteques i Documentació (SBD) té una importància singular en la Universitat.

En quina direcció volem avançar?

Potenciar la política de qualitat i avançar cap a la millora contínua de les nostres biblioteques.

Amb quines mesures assolirem aquest avanç?

Accions

  • Desenvolupar i millorar el model de biblioteca universitària com a Centre de Recursos d’Aprenentatge i Investigació (CRAI), analitzant les necessitats de docència, aprenentatge i investigació dels usuaris, creant i personalitzant nous serveis i espais bibliotecaris i millorant la coordinació amb tots els serveis de la pròpia institució, i  establint marcs de col·laboració  amb altres organismes i institucions: REBIUN, DIALNET, Biblioteques universitàries valencianes, etc.
  • Posar en funcionament una biblioteca en el campus d’Ontinyent, amb un horari complet i serveis similars als oferts en la resta de campus de la Universitat de València.
  • Continuar amb la política de Qualitat del Servei de Biblioteques i Documentació: Carta de serveis, enquestes de satisfacció, indicadors de qualitat , amb l’objectiu de continuar sent un referent de bon servei per als usuaris i buscant un reconeixement extern als nostres esforços de recerca de l’excel·lència.
  • Comptar amb el mitjans necessaris personals i materials per tal donar bon servei als usuaris: software, hardware, etc., que facen possible desenvolupar tots els documents que s’han treballat per part del Comitè de Qualitat: Pla Director del SBD, Codi deontològic, Pla de comunicació interna, etc.
  • Apostar pels horaris extraordinaris de les biblioteques i els serveis “on-line” consolidant-los i oferint-ne més serveis com cursos i tallers pràctics amb reconeixement de crèdits ETCS.

Accions

  • Oferir al personal investigador de la Universitat de València serveis amb valor afegit i d’interès per a la seua carrera investigadora, com ara informació sobre drets d’autor, publicació en obert, ús i difusió del dipòsit institucional RODERIC, ajuda als editors de revistes científiques, ajuda amb els indicadors de qualitat de la investigació: factor d’impacte, citacions, quartil i tercil , index h, tallers per al personal investigador, etc.

Accions

  • Conservar adequadament la important col·lecció bibliogràfica patrimonial de la Universitat de València, al mateix temps que el SBD ha de participar activament en la programació cultural de la institució mitjançant exposicions, cicles de conferències, etc per a difondre aquest patrimoni.
  • Obrir de forma permanent la sala Duc de Calàbria per a l’organització d’exposicions sobre el nostre patrimoni bibliogràfico i arxivístic.

Accions

  • Aconseguir una millor distribució del personal de biblioteques, flexible per tal d’atendre les novetats i els nous serveis, basada en criteris objectius com el “Informe de l’estudi d’indicadors de càrregues de treball”, que s’haurà de repetir periòdicament i aplicar les seues conclusions.
  • Millorar qualitativament la plantilla del SBD.

ELS ESPORTS

L’activitat física i esportiva ha adquirit una importància extraordinària en la societat contemporània i constitueix una dimensió rellevant d’una formació integral.

En quina direcció volem avançar?

La Universitat de València ha de continuar millorant les seues instal·lacions, dotar-se dels recursos necessaris, i prestar a la comunitat universitària un servei esportiu de qualitat ampliant la seua oferta però cuidant aquells programes que ja funcionen amb gran èxit en l’actualitat, entre els que cal destacar els d’esport adaptat i els d’esportistes d’elit.

Amb quines mesures assolirem aquest avanç?

Accions

  • Redacció d’un Pla Estratègic d’Esports, que contemple la situació del servei i les seues necessitats així com les demandes de la comunitat universitària, per a la qual cosa es realitzarà una enquesta online.
  • Crear en el campus de Burjassot els espais esportius necessaris per a atendre les necessitats de la comunitat universitària del mateix.
  • Continuar la renovació i millora de les instal·lacions del campus de Tarongers i del Campus de Blasco Ibáñez per a millorar la qualitat del servei.
  • Establir un conveni amb l’ajuntament d’Ontinyent per a facilitar l’accés del nostre personal, especialment de l’estudiantat, a les instal·lacions esportives municipals.
  • Realitzar un estudi de l’ús real i de l’ús potencial de les instal·lacions, amb la finalitat de realitzar una adequada planificació.

Accions

  • Continuar la promoció de l’activitat esportiva entre l’alumnat, el PAS i el PDI com a contribució a la qualitat de vida.
  • Realitzar un estudi sobre les taxes d’ús de les instal·lacions i serveis esportius, amb la finalitat d’ajustar-les a la qualitat del servei.
  • Mantindre l’actual model d’esport competitiu, atesa la major flexibilitat per a participar en les competicions.
  • Realitzar un estudi sobre el funcionament de les taxes, amb la finalitat d’ajustar-les a la qualitat del servei.
  • Desenvolupar programes de cooperació amb altres institucions esportives i amb centres internacionals.

LES LLENGÜES

La Universitat de València és referent de prestigi per a la societat en el seu conjunt, també respecte dels usos lingüístics que fa en la seua activitat. L’enfortiment de la presència social del valencià aconseguit en els darrers anys és un guany destacable en la igualtat de drets de la comunitat universitària, siga quina siga, la llengua oficial en què ens expressem. Un guany d’igualtat que suposa una millora en les condicions de vida del conjunt de la comunitat universitària.

L’actuació lingüística que vam denominar ‘multilingüisme autocentrat’ ha avançat considerablement, i les propostes programàtiques aprovades en les darreres eleccions han aconseguit uns nivells molt elevats de compliment. S’han assolit els objectius previstos pel PIDV, s’ha millorat l’oferta formativa en ajustar-la més a les necessitats dels diferents col·lectius de la comunitat universitària, s’ha ampliat el servei d’assessorament, així com l’oferta formativa en anglés, tant en la dimensió didàctica com lingüística i s’ha aprovat el Reglament d’usos lingüístics, per destacar-ne només algunes de les fites aconseguides.

En quina direcció volem avançar?

Certament, aquests avanços són susceptibles de millorar, però hi ha, si més no, dos aspectes que continuen pràcticament sense desenvolupar-se:

La presència d’una oferta docent significativa en anglès i altres llengües estrangeres en els nostres graus i la planificació lingüística de l’oferta docent de postgraus.

Ambdós poden abordar-se si, en els propers anys, empenyem amb més energia en la dimensió multilingüe de la nostra activitat. I en aquesta línia és d’especial rellevància el reforçament de la coordinació de les accions de caire lingüístic, desenvolupades des de diversos àmbits de la nostra Universitat.

Amb quines mesures assolirem aquest avanç?

Accions

  • Continuar treballant en la línia marcada pel Pla d’Increment de la Docència en Valencià.
  • Continuar treballant en la línia marcada pel Reglament d’Usos Lingüístics de la Universitat de València.
  • Oferir cursos de valencià a l’estudiantat estranger que ingresse en la Universitat i afavorir la seua integració acadèmica i cultural.

Accions

  • Avançar cap a una oferta multilingüe en tots els graus, per tal d’aconseguir que l’estudiantat puga rebre docència en les dues llengües oficials, més una tercera llengua estrangera.
  • Elaborar un Pla de multilingüisme per als postgraus, que reduesca la presència quasi exclusiva d’una oferta docent monolingüe en castellà i potencie l’anglès i altres llengües estrangeres.
  • Incentivar el PDI per tal que assumesca docència en anglès i altres llengües estrangeres, amb ajudes, facilitats i assessorament.
  • Millorar els incentius i les ajudes per a la formació i acreditació lingüística de tots els col·lectius de la comunitat universitària (estudiantat, PDI i PAS).
  • Reforçar el programes de formació didàctica i lingüística en anglès (PRIDA) per al PDI organitzats per la pròpia Universitat.

Accions

  • Reforçar la coordinació de les accions i activitats de política lingüística promogudes des dels diferents Serveis i Centres de la Universitat de València.
  • Intensificar la participació activa de la Universitat de València en ACLES, perquè aquesta associació guanye en reconeixement extern i per enfortir les nostres capacitats d’acreditació de llengües estrangeres.
  • Treballar per a dotar la CIECOVA d’una entitat institucional més consistent, que consolide l’aval universitari a les acreditacions del valencià en el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües.
  • Reforçar les línies de col·laboració amb la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport en matèria lingüística, especialment pel que fa als processos d’acreditació de coneixements de llengües i de capacitació lingüística per l’exercici professional.